El Col.legi està al servei de la professió	El Col.legi està al servei de les persones col·legiades
- per a promocionar-la - per a fer-la tècnica - per a fer-la dinàmica - per a protegir-la - per a desenvolupar-la - per a optimitzar recursos interns - per a obrir-li nous camins	- per a proporcionar-los treball - per a protegir-los - per a proporcionar-los formació - per a detectar/pal.liar-los carències - per a dignificar-los la professió - per a recolzar-los en la professió - per a vincular-los - per a promocionar-los - per a ajudar-los en la burocràcia interna i externa - per a informar-los
La vinculació dels col.legiats amb el Col.legi ha de ser
a nivell d’actituds:	a nivell efectiu:
- de màxim respecte - motivació - confiança - acolliment - crítica	- d’execució d’activitats - govern i gestió - manteniment - supervisió - finançament

El Col.legi està al servei de la funció i dels agents, per tant...

- Ni la professió es pot sotmetre al Col.legi

- Ni el Col.legi pot sotmetre als col.legiats

NO PODEN DONAR-SE... NI RELACIONS ASIMÈTRIQUES, NI EXCLOENCES, NI FAVORITISMES

El Col.legi està al servei de les persones col.legiades

1. Per a proporcionar-los treball: El treball és a hores d’ara el principal motiu que ha de guiar les passes d’una organització com la nostra envers els seus col.legiats; caldrà doncs incidir en dos aspectes bàsics, d’una banda en la generació d’ocupació i d’altra, en la gestió democràtica de la que es tingui. Creiem que la creació de treball no s’ha esgotat i que l’obtenció d’un lloc és realment la cristalització de la feina ben feta desenvolupada pel Col.legi. Serà doncs objectiu cabdal esgotar amb imaginació i rigor la recerca dels àmbits laborals existents i possibles. De la mateixa manera entenem que la feina tècnica a desenvolupar al C.O.P.C., els encàrrecs que sorgeixin o les demandes internes/externes puntuals o específíques hauran de ser escrupulosament oferides als propis col.legiats; al respecte no veiem únicament necessari (com es dirà tot seguit) l’existència d’una Borsa de Treball, sinó l’establiment d’una Oficina de Treball que treballi durament i amb resultats eficaços (bons i ràpids) contra l’atur dels Psicòlegs col.legiats. Aquesta estructura gaudirà de “Prioritat 1”.

D’acord amb el que s’ha dit, hi veurem com a objectius-clau el desenvolupament màxim de la Borsa de Treball així com la determinació dels elements ètics d’aquesta, l’establiment necessari de la personalització de les ofertes, la contractació de col.legiats per als propis treballs interns del C.O.P.C., el foment dels encàrrecs professionals i el suport personalitzat a l’inici professional entre d’altres. Cal anar informant periòdicament dels resultats que es vagin obtenint.

2 . Per a proporcionar-los formació: Com ja se n’ha fet esment, la societat requereix Psicòlegs en exercici del tot ben i constantment formats, però també veiem justament en el C.O.P.C. l’estructura imprescindible per a permetre-ho. La formació permanent, específica o no, dels professionals és l’única possibilitat que hi veiem per tal d’accedir al canvi i, especialment, per afrontar amb eficàcia els reptes dels nous temps.

Considerem la formació com a quelcom tan absolutament bàsic que proposem un replantejament complet de la seva formulació. Especialment en Psicologia hem observat des de sempre la precarietat i insuficiència de la formació inicial per a desenvolupar la professió, el Col.legi ha de garantir la cobertura d’aquesta necessitat i entendre-la com a quelcom bàsic i necessàriament urgent: en aquest sentit, el Nou C.O.P.C. garantirà la formació constant i general.

Així, el desenvolupament de convenis i intercanvis, la promoció de notícies (ús de la xarxa info), el recull de demandes formatives i la gestió (de “restrictivitat-0”) de les ofertes de formació, el foment dels foros de debat (ús de la xarxa info), l’orientació i ajut financer en les demandes de formació, el desplegament de cursos, jornades, intercanvis, (sense números-clausus, etc.), el desplegament màxim de la formació no presencial, l’establiment de convenis únics i globals de formació, i la creació de “l’Escola d’Hivern”, seran, entre d’altres, les concrecions o intencions per les quals hi treballarem.

3. Per a detectar/pal.liar-los carències: Els Psicòlegs “noullienciats” entren habitualment a l’exercici de la professió amb el bagatge de la seva formació inicial, però també amb un desconeixement o desorientació professional significats. El camí inicial que fan en la professió es desenvolupa sovint de manera autodidacta amb l’únic motor del propi voluntarisme, fet que promou l’acumulació de cursos, cursets, màsters, reciclatges, etc. a la recerca personal d’un objectiu argumentadament establert. Entenem el C.O.P.C. com “la casa de tots” i, per tant, fonamental per a qui arriba.

Però també dels professionals més veterans, els quals han de trobar-hi recolzament a l’hora de resoldre les dificultats pròpies de la pràctica psicològica tot i entenent que la seva tasca laboral i especialitzada repercuteix en la percepció social de la Psicologia i, per tant, beneficia a tots.

Com a intencions hi veiem el desenvolupament màxim de l’orientació col.legial (necessària per als nous col.legiats), la creació de la tutorització (Tutor) dels nous col.legiats (tipus mentor), l’establiment de l’Ajut Professional al Col.legiat, el foment i suport als “grups d’encontre”, l’acolliment de demandes professionals, etc.

4 . Per a protegir-los: D’acord amb llurs característiques bàsiques el treball psicològic així com a qui s’adreça, ofereix sovint situacions específiques i complexes que cal resoldre de la manera més eficaç i justa possible, en aquest sentit ja s’ha hi estem del tot disposats a la creació del Defensor del Col.legiat. El prestigi de la professió i la credibilitat dels Psicòlegs requereixen mesures de protecció altament i contundent estables.

Dintre d’aquest plantejament, la democratització de les estructures internes, la fixació d’un protocol previ de mediació davant conflictes, la consideració de l’aval col.legial davant els contenciosos, el suport complet i múltiple jurídic i judicial als col.legiats, el desenvolupament màxim i la creació de l’Oficina de Queixes, els ajuts en la col.legiació (modalitats), l’establiment d’un servei jurídic personalitzat, seran línies prioritàries d’intervenció.

5 . Per a dignificar-los la professió: Però també les característiques pròpies de la professió determinen la necessitat de potenciar i considerar la figura del professional, no únicament pel que fa externament a l’aspecte social, sinó i bàsicament al nivell intern del sector. Cal fer sentir el C.O.P.C. com a quelcom propi, entranyable i útil, cal fer sentir-lo com el recolzament bàsic a la tasca professional.

En aquest sentit, la recerca del reconeixement social dels col.legiats, la creació de certàmens, premis, jornades, etc. la proposta d’incentius als col.legiats, el suport i fàcil accès bibliogràfic, hemerogràfic i informàtic al treball psicològic, la informació i suport en la creació d’empreses, l’atenció i ajut tècnic personalitzar i permanent, l’establiment de sistemes de supervisió així com l’anàlisi i posada en pràctica de cobertures legals per als treballadors, seran, entre d’altres, els nostres objectius irrenunciables.

6 . Per a recolzar-los en la professió: En la línia d’ajut a l’exercici de la intervenció psicològica el C.O.P.C. ha d’esdevenir un irrenunciable “Centre de Recursos” d’ordre tècnic i orientador. Hom ha d’entendre la tasca de recolzament com a element de dinamització, optimització i contrast del treball del Psicòleg, el que equival a desenvolupar l’actitud de contrapunt i encoratjament de llur treball; en aquest sentit revisions, proposta d’alternatives, verificacions, ajuts específics, etc. hauran de prendre forma real des del propi Col.legi.

Així, la creació de les “Guàrdies al C.O.P.C.” (suport telemàtic a persones en crisi per a orientació psicològica en la línia d’orientació), l’establiment del suport tècnic a l’exercici professional, amb un Servei 24 hores de Suport, l’estudi de la viabilitat de l’extensió social de la Psicologia, l’anàlisi i resposta a les demandes col.legials al respecte de l’exercici professional, la creació de la xarxa d’especialitzacions i el recolzament en itineraris socials vinculats a la tasca psicològica, seran elements bàsics de la nostra acció.

7 . Per a vincular-los: Dintre de la idea de la “Casa de Tots”, el Col.legi ha de crear espais relacionals i/o afectius que possibilitin la vinculació interna dels professionals tot i pensant en les especials característiques de la seva tasca i la particularitat del propi col.lectiu. La vinculació és una eina de creixement tant de la professió com de la persona que la duu a terme, però també un distintiu de pertanyença i autocol.laboració que crea, sense dubta, compromís en la intervenció i en la millora del servei.

Al respecte, i sempre en la línia de trencament de l’anonimat i el recolzament col.lectiu, creiem que objectius com ara la creació constant i estructural de vincles professionals i socials, l’establiment de la “Setmana de la Psicologia” (estructura anual de caire plural), la creació del Club Social, la potenciació de vídeoconferències i vídeodebats, el foment i ple desenvolupament de l’ús informàtic al servei del col.legiats: blogs, fòrums, etc., l’extensió de les ofertes múltiples de col.laboració, la creació dels Premis de Psicologia i una mentalitat oberta a la promoció i rebuda de propostes vinculatives esdevindran del tot irrenunciables.

8 . Per a promocionar-los: En plena relació amb altres punts del present Programa, el C.O.P.C. ha de treballar en la línia d’aconseguir que els propis col.legiats prenguin la màxima relevància social i professional possible, el que s’entén com un acte de necessari reconeixment a qui és l’agent de la intervenció psicològica, sigui del tipus que sigui, però també que els propis col.legiats puguin participar de manera activa en esdeveniments socials d’ample consideració social.

Als efectes de dur a terme aquesta concepció hi entenem fets com ara l’habilitació de sistemes de coparticipació en tasques internes col.legials, la col.laboració múltiple en noves accions solidàries, la consideració i coneixement personalitzat del col.legiat per part de les estructures pròpies del C.O.P.C., l’establiment epistemològic de transparència i informació presupostària i de gestió, el reconeixement social (individual i grupal), la creació de Premis a la Tasca Psicològica (no dels psicòlegs), ajuts al disseny de webs, l’establiment de la llista d’especialitats per a ús social, la promoció de programes psicològics, estudi i creació dels Títols específics del COPC, objectius d’importància bàsica.

9 . Per a ajudar-los en la burocràcia externa i interna: La importància i necessitat dels tràmits tant amb l’Administració com amb el sector privat, pel que fa molts cops als requeriments de l’exercici de la Psicologia, però també a la vinculació d’aquesta amb la vida personal dels col.legiats, ha fet pensar que haurien d’existir de manera àgil, múltiple i eficaç una línia d’ajut burocràtic que ajudés els col.legiats a resoldre llurs situacions individuals. No tractant-se estrictament d’una oficina gestora de documentació, sí entenem que el C.O.P.C. hauria de garantir als col.legiats una ampla i completa informació i custòdia d’instàncies de tot allò que en burocràcia els compet, així com habilitar els sistemes de viabilització corresponents a les necessitats individuals i, especialment, als afers de grup en l’àmbit del sector. Tanmateix s’haurà d’entendre aquesta intenció agilitadora i múltiple en el que correspon a l’àmbit organitzacional del propi Col.legi, és a dir, en tot allò que institucionalment es un fet requerible i/o de participació.

Per a poder desenvolupar aquests objectius hom ha entès necessari donar als col.legiats un suport efectiu en l’àmbit administratiu i, a tal efecte, comprometre’s en l’estudi de les necessitats administratives reals considerant el col.legiat com a bàsic i central objecte d’atenció, desenrotllant al màxim la tutorització (aspecte ja descrit), fent i promocionant l’ús de les vídeoconferències (especialment en les Juntes), estudiant nous sistemes d’agilitació burocràtica, creant a la si del C.O.P.C. estructures d’atenció administrativa completes i eficaces, desenvolupant activament els contenciosos, aconseguint sistemes de participació interna i, especialment, instaurant el vot electrònic.

10. Per a informar-los: No hi ha potser una necessitat més important a hores d’ara en el punt històric en què ens trobem que la de gaudir d’una informació completa, constant, múltiple i actualitzada, també en el camp sectorial de la Psicologia on es requereix a més d’una informació ampla i inespecífica una de tècnica i professionalitzadora. Entenem que el C.O.P.C. haurà de ser l’ens aglutinador i dinamitzador de la informació pròpia de la Psicologia.

En aquest sentit, és una necessitat real contemplar un engrama competent i àgil, aglutinador i difusor de notícies actualitzades, amb la possibilitat de crear nous canals, també demanar participació als col.legiats així com donar resposta a les peticions que s’efectuïn. La creació de l’Oficina d’Informació, l’entenem com a una estructura necessària per a desenvolupar el que s’exposa. Finalment, l’estudi de sistemes àgils i de diversificació de medis, la completa potenciació de la xarxa informàtica, el foment d’enquestes i la formulació de consultes, esdevindran aquí peces d’una significació màxima.

 

El Col.legi està al servei de la professió

1. Per a promocionar-la: Hi ha necessitats personals, socials i laborals que la Psicologia ha de cobrir, en conseqüència, ha de ser objectiu ineludible del C.O.P.C. treballar per tal que la nostra especialitat doni respostes amples, tècniques i eficaces alhora que descobreixi permanentment camps emergents d’intervenció. Veiem bàsic la creació de l’Oficina de Desenvolupament, equip en constant interacció amb el medi, descobrint-ne necessitats i optimitzant els espais professionals existents.

A tall d’exemple seran objectius inicials d’anàlisi i presa de decisions: l’estudi en profunditat del PIR i la relació hospitalària, la revisió actualitzada de la Psicologia Educativa, l’establiment d’una nova i simètrica col.laboració professional amb la Psiquiatria, el desenvolupament màxim i constant de la presència social de la Psicologia, el foment de convenis efectius amb ens, institucions i empreses, la creació de noves propostes específiques d’intervenció, la dinamització d’ajuts econòmics, beques, subvencions, la participació en esdeveniments socials i l’aportació que al respecte considerin totes les Seccions i Grups del C.O.P.C.

2 . Per a fer-la tècnica: El C.O.P.C. es comprometrà a vetllar per a que la pràctica de la Psicologia esdevingui el màxim de rigorosa, científica i especialitzada possible, fet que obliga a una constant actualització quant a les eines a emprar i a l’adveniment d’una nova consciència social d’exigència i metodologia professional, de servei qualificat i autocrítica permanent. El treball de la Psicologia i el dels Psicòlegs ha de ser observat com a rigorós, tècnic, fiable i vàlid.

Des del C.O.P.C. es veu necessari: el foment de recerques d’ampli abast, la revisió, crítica i divulgació de les tècniques d’intervenció més actuals/eficaces, la creació i concreció tècnica de nous abordatges, l’anàlisi i difusió de models d’intervenció multisectorials i la col.laboració i/o lideratge en la configuració de protocols de models d’intervenció específics. L’esperit de la tecnificació haurà de guiar el treball de les diferents Seccions i Grups Professionals existents al si del C.O.P.C.

3 . Per a fer-la dinàmica: L’actuació de la Psicologia, com a exercici professional, ha de ser eficaç en el sentit d’oferir avaluacions i respostes ràpides i altament qualificades a les diverses contingències que sorgeixin; allunyant-se de patrons rígids, no autocrítics, excessivament teoricistes, quan no acomplexats, la pràctica de la Psicologia ha de trobar-se en constant moviment tant internament (als propis professionals, equips de treball i C.O.P.C.), com externa en el sentit de executar una observació tècnica i una resposta social permanents i immediates.

Al respecte, el C.O.P.C. haurà de comprometre’s a crear i fomentar convenis amb les Universitats, Institucions, Empreses, etc., a col.laborar de manera efectiva amb el màxim d’ens científics possible, a analitzar carències socials elaborant propostes (per exemple, tipus campanya), a contractar publicitat, a dotar de la màxima agilitat a les tramitacions, a donar cobertura a nous sistemes de coordinació, en definitiva a fomentar l’anàlisi social permanent i la resposta actualitzada del C.O.P.C.

4 . Per a protegir-la: A hores d’ara l’increment de les teràpies alternatives (segurament així malanomenades), la penetració de noves escoles i estils vinculats a la salut (por exemple els orientalistes) o la pèrdua de confiança social amb els models tradicionals ha dut, entre d’altres factors, a l’aflorament de pràctiques psicosanitàries que difícilment superarien no ja una revisió d’eficàcia sinó, en ocasions, de mínima qualitat. Les teràpies que inclouen treballs propis de la Psicologia són exclusives dels Psicòlegs, per la qual cosa es requerirà una intervenció explorativa per defecte, i una denúncia immediata i contundent. Fora de l’àmbit de la salut (significativament maltractat), el Col.legi haurà de comprometre’s en la detecció i avaluació dels casos/situacions on es manifesti que s’executa treball psicològic o amb evidents components de la Psicologia, exigint siguin precisament els professionals del sector els executors d’aquestes tasques (darrerament els casos d’intrusisme flagrants o indirectes han esdevingut constants). Igualment, i pel que fa a l’exercici de la professió psicològica, es requerirà sempre el seu nivell òptim de treball, fet que requerirà també el control del C.O.P.C. tant en la optimització permanent com en la rebuda de queixes internes i externes.

Davant d’això veiem bàsic la creació de la Comissió de Seguiment de la Pràctica Psicològica, així com la del Defensor del Col.legiat, a més de marcar-nos com a objectius: la lluita real i eficaç contra el intrusisme, des de dalt (sistema mèdic) i des de baix (teràpies psicològiques alternatives), la protecció judicial de la professió, la creació i intervenció en sistemes de control de l’exercici de la professió, l’establiment de sistemes eficients d’acollida de queixes, la implementació dels sistemes de mediació en la resolució de conflictes interns/externs, i finalment l’estudi de la viabilitat de la Comissió Deontològica amb la seva abolició o transformació.

5. Per a desenvolupar-la: En el terreny social, la Psicologia requereix d’un desenvolupament permanent i intern atenent la creixent complexitat de les necessitats de la persona i dels grups, de la vida individual i la relacional, etc. Això implica com a resposta, una constant implicació del C.O.P.C i dels psicòlegs en la creació i/o màxim desplegament d’especialitats i/o línies de treball específiques, noves vinculacions amb altres disciplines i proliferació màxima de nous plantejaments teòrics o pràctics. Entenem la Psicologia tant en ciència com en exercici com a una eina viva, necessària, optimitzadora i adaptada al canvi permanent. De cap manera podem perdre el ritme del temps.

Les intencions esmentades requeriran al màxim del treball de les Seccions Professionals, les quals hauran de contemplar com a fita constant un temps de dedicació per al desenvolupament específic del seu àmbit. Però també de convenis de treball amb tots els estaments de l’Administració i, especialment de la Universitat. Tot plegat hi veiem irrenunciable el desenvolupament de nous camps d’intervenció i sectors emergents, l’execució d’estudis d’ús social, l’abastament de la Psicologia Preventiva, la creació de l’Annuari de Psicologia i la intenció de contemplar en el C.O.P.C. un “balcó” o observatori de les possibilitats de la nostra pròpia ciència.

6. Per a optimitzar recursos interns: En la línia esmentada de desenvolupament, també hi entenem la necessitat de millorar el treball intern del nostre propi col.legi professional i que aquest adquireixi una dimensió eficaç per a l’important servei extern que se li demana. Així, entenem necessari el foment de la producció de les seccions en terminis temporals, la promoció col.legial i social de les seccions (quotes de participació), la creació de grups d’encontre professional, la creació i potenciació màxima de la xarxa intra i extranet informàtica, la necessitat d’estudiar i difondre les millores socials de la Psicologia o la creació de lligams amb la xarxa d’entitats, associacions o fundacions.

Un nou i qualificat model ha de contemplar inexcusablement canvis bàsics en l’actitud col.legial amb una doble perspectiva irrenunciable, d’una banda el treball de connexió social (amb el seu sentit ample) i, de l’altra, la revisió, autocrítica i impuls intern en la línia d’optimització permanent. Entenem que només aquella estructura subjecte a autoanàlisi i reformulació permanent garanteix una incardinació social profunda i necessària.

7 . Per a obrir-li nous camins: Veuríem aquí una versió social quantitativa del treball a desenvolupar, el que no exclou de rigor ni sistematització les diverses intervencions a executar. Aquí cal l’aplicació de la imaginació i una enorme dosi d’eficàcia, amb la creació de productes d’ús que contemplin el màxim possible de resó social.

En aquest sentit hi entenem la presència tant ordinària com esporàdica de la Psicologia i els Psicòlegs als mitjans de comunicació, la indagació de models internacionals, la presentació de camps emergents, l’anàlisi de noves necessitats, la consideració de prospectiva al si de les seccions professionals, la creació de “l’Atenció Psicològica 24 hores”, la creació de la “Psicoràdio” i tot allò que representin concrecions àgils, atrevides, originals, trencadores i d’ample abast.